pensaments d'un matí d'agost

tit tit tit... Son les 7, uff, sentat o et clapes un altre cop. M'incorporo.Cafè, cafè, que espés estic, cafè, cafè, quina mandra, cafè, cafè. M'arrastro fins a la nevera, omplo un got de llet i el poso al microones. No puc aguantar un minut esperant dret, m'assec al sofà. Xas, prenc consciència i son les 8.00. La rehòstia, tornaré a arribar tard. Activem-nos ja. Plic, els meus ulls s'obren al 75%. No veig 3 en un ruc, on son les ulleres? Glu glu, hem zampo el cafè amb llet (fred) d'un trago. Dinar, que m'enduc? Obro la nevera. Perquè no m'ho vaig fer ahir? Paella, foc, tapper. Engego la música, menys mal que no conec als veins. Tinc que regular la meva alimentació. Avui aniré al SAF segur. Pujo la música. Frego el got. Trobo les ulleres sobre el portàtil, mmm que bé que s'hi veu. Aboco menjar al tapper. Fase A superada. Dutxa, tovallola, hem vesteixo, agafo la motxila i vaig al tren. Perquè no m'he aprés els horaris encara? Espero 15 minuts. Quina poca freqüència de trens. Fa 2 setmanes que no hem donen el 20minutos, estic desconectat. Pujo al tren, obro al llibre. Estic a punt d'arribar i encara no m'he acabat el capítul. Arribo a la Uab. Quin pal caminar fins al creaf. Arribo, i baixo. Hola, Joan. Entro al despatx. Aquest Nacho cada dia matina més, l'estiu li prova. Engego l'ordinador. No tinc mails, que esperaves si es agost?. Menys mal que passaré l'estona a l'ogame. Anem al bar? no, tindria que treballar. Vaig al bar. Torno, miro els meus arxius, i decideixo fer aquest post. Que dura la vida del becari.