Resucitem-lo?
Xiquets, xiquetes:
Quan de temps!
Estem desperdigats...per ací i per allà
La casualitat m'ha portat de nou a llegir algunes entrades del nostre blog, mort ja fa temps
Ja sé que estem tots en un altra fase...i que segurament hi ha menys temps ara..potser tothom té altres blogs, altres ocupacions...però què us semblaria tornar-hi?
Només de tant en tant, per resucitar el concepte "el currar se va acabar"...aquell gran somni :D
En resum, que us anime a seguir escrivint alguna cosa de tant en tant!


2 Comments:
No puc deixar de ficar un comment davant la sorpresa de veure un post al frikibecaris!!!! Llegir posts de 2005 (2005!!!!!!!!!!) fa ser conscient del ràpid que passa tot... M'ha encantat llegir un post meu sobre el meu dia a dia de fa uns anys, com ha canviat la cosa. Qui hagués dit que arribaria a les 8 a currar cada dia? bueno... 8.15 va... que nos conocemos.
"Arribo, i baixo. Hola, Joan. Entro al despatx. Aquest Nacho cada dia matina més, l'estiu li prova. Engego l'ordinador. No tinc mails, que esperaves si es agost?. Menys mal que passaré l'estona a l'ogame. Anem al bar? no, tindria que treballar. Vaig al bar. Torno, miro els meus arxius, i decideixo fer aquest post. Que dura la vida del becari."
jijijiiiiiiiiii
que entranyable Salvattore!!!
no recordava aquest post
:)
Publicar un comentario
<< Home