La frase del Verano

Fa dies que estem passius bloggísticament, si no apeteix pencar, menys apeteix bloggejar. Però avui a l'hora de dinar he sentit la frase del dia de boca de l'Angi... "al Peñu li agradan els tios .... eh... de becaris, clar".
No hi ha més que dir!

una mera observació

Son les 10.37 l'hora oficial de postejar? Massa hores junts ens està creant una sincronia més exacta que la menstrual? o tot és atzar? ... El que està clar es que hem penjat el post a la mateixa hora 1 dia de diferència... el dia de la bestia está llegando.

el sentido de la vida/el sentido del trabajo

Escena: Entra la mujer de hacer faenas, viernes 14 de agosto. Musica a tope (albertucho). dos becarios jugando online.

desde el punto de vista becario, trabajando en agosto, haciendo una tesis que no sabes para que sirve y replanteandose el sentido de la vida, jugar un rato al ogame esta justificado. sin problemas. En cambio, si yo fuera la mujer de hacer faenas, trabajando en agosto, sabiendo del cierto que su trabajo no sirve para nada (matizando) y desconozco si con una conclusi�n acerca del sinsentido de la vida, encontrar a dos ni�atos jugando son, a mi entender, razones suficientes para quemar el creaf entero, con los becarios dentro.

�que tiene realmente importancia? como se nos pete la burbuja nos ahogamos.

pensaments d'un matí d'agost

tit tit tit... Son les 7, uff, sentat o et clapes un altre cop. M'incorporo.Cafè, cafè, que espés estic, cafè, cafè, quina mandra, cafè, cafè. M'arrastro fins a la nevera, omplo un got de llet i el poso al microones. No puc aguantar un minut esperant dret, m'assec al sofà. Xas, prenc consciència i son les 8.00. La rehòstia, tornaré a arribar tard. Activem-nos ja. Plic, els meus ulls s'obren al 75%. No veig 3 en un ruc, on son les ulleres? Glu glu, hem zampo el cafè amb llet (fred) d'un trago. Dinar, que m'enduc? Obro la nevera. Perquè no m'ho vaig fer ahir? Paella, foc, tapper. Engego la música, menys mal que no conec als veins. Tinc que regular la meva alimentació. Avui aniré al SAF segur. Pujo la música. Frego el got. Trobo les ulleres sobre el portàtil, mmm que bé que s'hi veu. Aboco menjar al tapper. Fase A superada. Dutxa, tovallola, hem vesteixo, agafo la motxila i vaig al tren. Perquè no m'he aprés els horaris encara? Espero 15 minuts. Quina poca freqüència de trens. Fa 2 setmanes que no hem donen el 20minutos, estic desconectat. Pujo al tren, obro al llibre. Estic a punt d'arribar i encara no m'he acabat el capítul. Arribo a la Uab. Quin pal caminar fins al creaf. Arribo, i baixo. Hola, Joan. Entro al despatx. Aquest Nacho cada dia matina més, l'estiu li prova. Engego l'ordinador. No tinc mails, que esperaves si es agost?. Menys mal que passaré l'estona a l'ogame. Anem al bar? no, tindria que treballar. Vaig al bar. Torno, miro els meus arxius, i decideixo fer aquest post. Que dura la vida del becari.

y van 3

Las responsabilidades se multiplican, llevar blog's... salvar la galaxia... escalar, ah...y hacer un doctorado...


frase del dia "la primera vez es muy importante" nacho-- to-->Nacima (y salva rie)

Inaguració

Agost, i a la feina... que se suposa que hem de fer? Per si no tinguessim prou pèrdues de temps, toma blog.